Ja va abellint encendre el foc. Castanyes per ací no en tenim, encara que ho paregue, però carabasses i moniatos sí, molts…
El Maestrat, en el nostre cas potser més: El Maestrazgo, és la pàtria bucòlica, el lloc on fugiríem cada vegada que venen mal donades. No és que per allà dalt les donen sempre bones però els grocs i ocres d’aquesta època als seus boscos ho poden tot: un escabetx de Miravete per als conills que ja no sentiran cap tir més.
I ara ”haurie de ploure”, si, ja sé: “caldria que” però no passa un dia d´”aire”, (vent per a la resta de mortals), sense que un masover acuse: “Ploure hauria de fer!!!!” i si ploguere, a la vora el foc, no hi ha cap peix com la sardina de bota i si a més a més la guarneix una pebrera…
El “rabo” és més mal d´entendre… de Córdoba va vindre la recepta amb la “Mari” i amb la seva risa va ser impossible d´oblidar, menuda és!! Bé, quasi “Menuda”… Fins al rabo tot és bou, i fins al 21 de Desembre no arriba l´hivern així que encara no es pot tindre fred, però si a algú se li ocurreix, el ravioli i la seva salseta amb macabeu el calfaran…
Bon profit!
One Comment
Pou de Beca
Si algú vol escriure un comentari, vos agraïrem les vostres aportacions al nostre blog, tan positives com millorables. Gràcies!