Origen : Principi o causa d´ una cosa.
L´ origen pot ser el desencadenant i alhora pot ser el motiu, pot ser el gatell i pot ser la bala.
No sé per què, potser la lluna quasi plena, poden ser les estones al capdamunt de una olivera, renyint amb els “renous”, potser “l´autoobligació” imposada d asseurem de quan en quan davant del teclat, el cas és que aquesta setmana tot pareix portar-me a l´orige, o en plural: als origes. El plural es pot deure a la diversitat de possibilitats de principis però també es pot deure a les distintes vessants en quant al significat de la paraula, la veritat és que no ho tinc massa clar però em val així. No fa massa die vaig sentir en algun lloc (crec que va ser en El Bosque habitado, Rne3 diumenges de 11h a 12h) “Lo original es volver al origen”, curiosa arrel, no? Pareix que lo novedós i únic tingue que aparèixer després de donar “nosequantes” voltes buscant,qui sap si són 360 graus i es tracta de poder vore tan a fora com per a poder després (una volta vist) tornar a dins i tornar a mirar, també en algú moment vaig llegir en algún lloc que l’autèntic viatge comença quan has tornat i mires amb els ulls que t´han vist de fora : qui eres en realitat i com és ta casa respecte a altres cases. Que faríem si poguérem fer-ho tot nou? Seguiríem els mateixos patrons? Segurament dependria de les circumstàncies ambientals que ens trobarem, de les ganes que tinguéssim, de la necessitat, de les influències que rebérem…a Alba i a Dídac els passa al llibre de la foto (havia de tornar en algun moment a ell, em feie falta una re-vista) tenen l’opció de començar de nou, amb la mateixa matèria prima que els seus ( nostres) avantpassats però amb molta més informació, i que fan? doncs majoritàriament repetir models i conductes però sobre tot intentar sobreviure, aprendre molt (ho tenen tot per fer) i estimar-se molt, són l’únic que tenen. No cal dir-ho tot del llibre, un autor molt estimat . Manuel de Pedrolo i un record d ´époques , en part felices i en part alienades , pels instituts, amb les úniques preocupacions de” templar” les hormones i encaixar-les dins d´ aquell sarabastall.
I que té a vore això amb el vi ???? doncs tot i no res, el vi: aquesta setmana anirem a Benlloch, a la festa de la Verema, nosaltres fa 6 anys que no veremem, fa sis anys de moltes coses, però el vi sempre ha estat ahí, el “cup” encara ens espera i la trullola, encara que una mica amagada, de vinya ja no hi ha al Mas d´Herrero, maleïts buròcrates, però algún dia tornarà. El cas és que anirem a la festa de la verema, el cas és que estem nugant últimament molts caps, i les nostres cordes és fan més de bordissos d’oliveres i de pampes de ceps que de margallons o d’espart, la panxa empenta cap a la terra, cap al terrós , cap a la solsida i una cosa porta a l’altra…Tornem a l´origen, després de la Filoxera, després dels híbrids, després de les desconfiances i el meninfotisme estem en temps nou, una terra verge i bruna, com l´Alba però jove, forta i entusiasta, com el Dídac.
Si radical ve d´ arrel i original d´ origen el camí ha de ser el “Temps”, però aquest no és pot perdre buscant estàndars ja existents. Els vins de la nostra terra, els productors més bé estan en un encreuament de camins molt interessant, ja tenen una matèria prima interessant ( de nou, tornem a l´origen) ja tenen també la sapiència i la experiència per xafar amb una mica més de contundència, que ens falta?, per a mi, (em sent partícip del seu camí) , ens falta trencar les cotilles, desfer-nos dels complexos i tindre més sentit propi, està molt bé el sentit comú per a sobreviure però per a créixer fa falta un poc de sentit propi.
Els dos vins de la terra que tinc damunt la taula, estan bons, molt bons, rodons, organolèpticament correctíssims (per a mi) ara necessitem una historia, una aventura a la que agafar-nos, una imatge de la que enamorar-nos. Cadascú haurà de crear la seva, mirant les seves potencialitats i el seu interior:que volem ser de grans???
Damunt la taula no podía faltar una altra ampolla de vi (com diría l´ estimat Ovidi)” Garnata,” una garnatxa de Barranco Oscuro, de l´Alpujarra “Granaina” un referent la veritat, perquè demostren que si es vol (i es necessita) es pot , que no cal ser perfecte per a existir però si que hi ha que ser autèntic, sigues el que vulgues però sigues tu, deixa’t ser, ningú mai et podrà copiar. Jo ho tinc clar, no vull ser rodó, no vull ser admirat per tots, no vull aparentar res que no siga, vull ser jo, amb les meves imperfeccions (que són reals i són nostre…, que pesats eixos de Zoo …) i vull ser el que tinga que ser en cada moment, quan plogue hauré d’estar banyat, quan ixca el sol estaré brunet i quan bufe el vent i m ´aclarisca a encarar les veles volaré, i tant que volaré…
El temps serà la perdició dels homes sinó trobem un clotàs on arrecerar-nos i menjar cireres del barranc…i algun gallus damunt d´ unes roques negres!!!… I com es carn blanca no vindrà cap metge a fer-nos dir: 33!! (val val, molt rebuscat….)
Pd: que ens perdonen “els mes grans” i els que esgarren les cordes…
Salut!
Leave a Reply