Ja canta el perdigot al “canto” de la paret i de nit el mussol dins l´olivera: els mascles inicien el festeig, elles triaran…
El fred deu anar per dins perquè per ací no l´hem vist enguany, els matins que caben en una mà en forma de gebre, ni gel es pot dir a eixa vergonya, que tornarien les gelades del 56 ens deien, les oliveres no van fer cas i els ametllers menys encara, la seva blancor i el rosa de les seves marcones ja dominen els bancals, que no vingue ara eixe gel, no fem maldat que en la febra de l´ametlla que hi ha seria una jerra d´aigua freda mala de suportar. Seguim mirant el cel, no hi ha manera de ploure, la gent d´ací dins i d´ací més a dins encara, es passen la vida buscant les núvoles: venen de Ponent: no farà res, de tramuntana: Vent, si no ve una Llevantada…També anem amb el cap alt i amb la mirada al front, buscant els ulls dels que ens anem trobant, no sabem anar per la ciutat perdem massa temps buscant les complicitats i ensopeguem a cada vorera o cada parany que ens deixen els gossos, com es pot anar mirant el terra amb tantes coses com hi ha per a veure?? La gent del camp sempre endavant: dos mesos avant com a mínim fixen la mirada, no hi ha res que creixque més de pressa, si de cas algun enciam, sempre hi ha un punt al que agafar-se i des del que pivotar i eixe sempre està al bancal, potser també a l´horta però eixe és un joc d´estiu, d´hivern: alguna col, alguna bleda, espinacs i si aprofites la darrera lluna d´agost, potser tastaràs els pèsols, les faves si, eixes són per a quasi tots, més prompte o més tard però faves menjaràs.
Ja estem passant l´hivern, si ploguere ja tindríem més espàrrecs que per mostra i començarien les cama-roges, els llicsons les borraines i els conillets, seguirem confiant, febrer ens marcarà l´any per que si arriba el març i comença el vent sense ploure ni pataca, ni horta ni civada, seguirem buscant les núvoles, mirant dalt i endavant, sense oblidar ni apartar la mirada de la Mediterrània, la vergonya persisteix i nosaltres impotents mirant-la, cadascú sabrà que pensar i què fer, nosaltres seguirem utilitzant la cuina com a mitjà i el mas com a medi, ací ho tenim tot i ací volem viure, bon profit!
Leave a Reply