La mar per a mi és bàsicament estiu, és el lloc on tenim llicència per oblidar-nos de tot, el lloc on la vida es pot deixar en suspensió i on no cal cavil·lar en res. Un temps entre parèntesi que ocurreix després de la vida que portàvem i abans de la vida que farem… Això era fins ara, a partir d´aquesta exposició la mar passarà a ser anhels, somnis, esperances però també tot el contrari: és el lloc on naufraguen tants projectes, la frontera natural entre el que volem ser i el que realment som, el límit que separa, massa vegades, la vida i la mort. Ens hem acostumat a mirar cap a un altre costat, com en el mite de la caverna, amb la informació que ens arriba través dels mitjans de comunicació pensem que som conscients del que passa, per a protegir la nostra sensibilitat ens fem creure que és una cosa natural, un moviment tan inevitable com la força centrípeta o la rotació de la terra en la seva translació. Una realitat que viu un altra humanitat, la nostra no , que els nostres no ho permetrien, açò que passa, els passa als altres, a nosaltres no, que estem al nord, que estem dalt, ara… no???!!
DISSABTE 01/06/2019
Fotografia compromesa, taula rodona en la que es reflexionarà sobre la integració de persones migrants i què podem fer per a que siga una realitat, interculturalitat, menjars del mòn, màgia, música,… en els propers dies farem públic l’organització de la jornada però vosaltres aneu reservant ja la data!!
Leave a Reply