Inés, Eulogi, la Marina, el Pou de Beca…
“Monsalvatge”, ens contava Inés que aquest va ser el cognom que es va posar per diferenciar-se de totes les altres Inés Cardona que hi ha per la seva família i per la seva comarca, li va prou bé el nom, ja no és una xiqueta (i potser és per això) no sap de compostures, de convencionalismes ni d’aparences. La natura és formosa i en gran part és perquè és i prou, no està per a ningú, no vol parèixer, no necessita agradar, existeix, més enllà de que la mirem, més enllà dels que la mirem, més enllà dels filtres que ens posem als focals, eixe voldria que fora el gran ensenyament d´aquests dies, la fermesa en la cerca del retorn al salvatge.
Eulogi Peiró va ser el vehicle que la va portar al Pou de Beca, el facilitador i també el camí. Ell ho impregna tot de veritat i d´eixa curiositat ingènua i sempre verge que li ajuda a seguir sorprenent-se cada dia, en cada plat que tasta i en cada plat que fa., en cada lletra que llegeix i en cada una que escriu.
La Marina, ha esdevingut per nosaltres, aquests darrers anys, tota una troballa aclaparadora, tant per la seva orografia i paisatges com per la idiosincràsia dels aborígens, encara no ens hem trobat amb ningú “de normal” i això en aquests temps grisos i plans és garantia d´aventura i d´emoció. Gràcies pel vostre ser, pel vostre parlar i per guardar la flama amb tanta cura!
Els darrers dies amb Inés i Eulogi, hem anat per les parades del peix, hem comprat i hem fem safareig amb les peixateres i els peixaters, hem descobert els noms de cada peix ací i allà, com es cuina i perquè, en quines cassoles i amb quins vins i per voltes a les tècniques que hagem donat, per elucubracions sobre els camins d´anada i tornada de les receptes que hagem fet , tots els camins, tots! ens portaven, ens porten, al mateix lloc: a les dones, a les nostres mares, a les nostres aueles i ties, a les guardianes de la llar, de la comunitat i de l´aliment, quant de coneixement i quina manca de reconeixement.
Seguirem investigant, aprenent i compartint perquè eixa és la nostra essència, la nostra raó de ser, seguirem obrint els braços i el cor a tota la gent que tinga ganes d´ensenyar-nos com és i vullga veure com som, al món del peix, al del bancal o al de la memòria. Gràcies per SER, gràcies per tant.
A continuació un xicotet recull fotogràfic:
Leave a Reply