Tardor

Seguim!

Ens va cercant la tardor, poc a poc la “normalitat” anirà obrint-se camí i en la mesura en que s´aniran secant les fulles i caient a terra també s´aniran plegant els parasols, les tauletes de picnic i les guies (virtuals) de viatge.  Setembre en moltes cases és sinònim de melangia o de nostàlgia, de frustració per haver consumit el temps de “llibertat” i haver de tornar-se a enfrontar a eixe dia a dia tan poc estimulant i tan allunyat del proper parèntesi , que ni les costeres financeres , ni les rutines absorbents permeteixen entrellucar.

Ací, als nostres pobles, fins fa quatre dies, eren dies de clafir de canyes, de manteres  esteses  i de canyissos al sol, de remolcs de verema i de pots de conserva. Melmelades, fermentats i encurtits, ametlles, raïm, garrofa, llenya… dies de treballs familiars, comuns entre veïns i d´anar preparant-se per a l´hivern.  Ara , en la desconnexió amb el medi que vivim, ens ocupa molt més saber quines noves series apareixeran per les plataformes, com s´adaptaran els fitxatges al nostre club de futbol  o com ens quedaran aquells texans que en primavera quasi no ens podíem botonar.  No vaig a dir que aquells temps passats foren millors, si hem anat eixint d´ells raons hi haurà, però si que m’envaeix el sentiment de que cada vegada hem anat deixant menys espai a les vivències en primera persona, a la permeabilitat del nostre cos i el nostre temps a l´entorn i al temps que ens envolta, vivim només connectats a les diferents pantalles que entretenen, ( que no omplin),  el nostre temps i això ens fa molt vulnerables, estem a un pas molt xicotet de no saber què fer si no ens ho diu el nostre móbil, a no saber qué pensar si no ens ho diu el presentador o influenciador de torn i per suposat, a no saber qué menjar si no ens ho diu Mercadona o la recepta del dia del cuiner tatuat,  tan modern i fresc ,  que ens parla des d´un vídeo a la seva asèptica cuina estilosa  o des d´un bulliciós mercat de Shangai. 

Nosaltres a la nostra, els nostres olis, les tomates de la Serratella i del Pla de l´Arc, les garrofes i figues de casa, l´ànec de les Useres, els fesols de la cooperativa de Viver, el safrà de Jose Antonio (La Carrasca, Blancas) , la sépia de la nostra mar i les carns de la nostra gent del Maestrazgo, seguim, erre que erre, derrota tras derrota fins la victoria final.