2026
Cada any, quan arriben aquestes dates recorde una conversa a l´escola, Juan Manuel era el mestre, de Costur i amb tràgic final i nosaltres tindríem 8 o 10 anys per molt: . –Com s´imagineu que serà la vostra vida al 2000? – Recorde el vertigen, la sensació de caure al buit sense remei, l´atracció fatal del forat negre, la caiguda cap al desconegut i quan pareixia inevitable: la rama a la que agarrar-se, un olor que era casa,- un aroma que en els anys he identificat com a llorer-, va vindre del menjador de l´escola, potser es va escapar de les llentilles, o d´algun estofat de vedella, no sé, el que llig ara, entenc ( o interprete) amb els anys i amb la voluntat de reescriure´m a través de la memòria és que eixe perfum de casa em va aconseguir aterrar. Qui sap si no haguere segut pel llorer què haguera fet eixa vesprada? Buscar a Jules Verne i començar a especular futurs, qui sap si ara sabria alguna cosa de física quàntica o potser a Asimov i m´haguera enviat més enllà d´Orión a distingir humans de replicants. El aroma va ser àncora i segurament per a mi va ser el millor, si no sóc capaç d’entendre tot aquest de més ací, de “més endins” ves a vore que haguera fet en el “més enllà”. Ara l´esglai no ve del desconegut, no ve de les incerteses sino del viscut i constatat, no ho sabem tot, ni molt menys però sabem que si deixem fer, si ens deixem portar no és el món que busquem on anirem a parar. En aquell moment va ser el caliu de les olles el que em va fixar a aquell present i ara són els desitjos de seguir-los transmetent els que me donen les anses a les que agarrar-me, serà la rama a la que ens penjarem per no caure al buit. Queda esperança i molta té a vore amb l´aliment, amb la forma d´obtindre´l i en com és finalment distribuït.
Consciència, temps, paciència i estima: Bo, net i just.
2026 diem, l´hivern ja va de bó i encara que ací mengem pilotes de magre i sang no ens podem oblidar d´Ucraïna, del fred i sobretot, per la magnitud, de Gaza i Palestina en general.
Tolls, fang , vent…fred, soletat, oblit…vergonya.
Volem un món del que sentir-nos orgulloses, no deixem de parlar de les injustícies, en cap àmbit, perquè si no serem arrossegats i no trobarem cap rama a la que agarrar-nos, ni cap fe ni cap fulla de llorer.
Feliç 2026, perquè pugue ser més digne que el 2025, salut!
Leave a Reply