Mengem , beguem i celebrem,  que demà no sabem…

Mengem , beguem i celebrem,  que demà no sabem…

Les contradiccions nostres de cada dia, (celebrem-les també), són les que ens permeten un encapçalament com el de dalt i un paràgraf com el vinent,

Com es fa per enfocar, per concentrar i desenvolupar (sense reserves ni culpes) una feina professional (insignificant i prescindible com la nostra) en un món tan cruel i salvatge com la natura i tan artificial, calculador i maquiavèl·lic alhora?. Com seguir a la nostra, -preocupats per una hipoteca o patint perquè arriba el càrrec de la seguretat social- sabent quants problemes de veritat ocupen a tants infants i tants pares i mares.

Com es mira? Com es respira, com es fa?

La resposta segurament són unes altres preguntes: Què podem fer de manera diferent per a almenys no carregar-nos amb més pes? Com no hem d´aprofitar la sort que hem tingut de viure al rovell de l´ou, de ser el resultat d´aquesta concatenació de casualitats que ens ha portat a Viure, i al capdamunt: Ací?. Pesa més la joia i l´agraïment però mai oblidem la càrrega, no oblidem mai que res és debades.

Tots els colors del verd:

No ens toca mai una bona primavera: si gela per l´ametlla, si fa calor perquè eixuga , espiga i resseca, si no plou perquè hi ha seca. Si fa aspror perquè ve el  vent i escampa, amaga i atabala, si no para de ploure perquè el fang porta l´herba i aquesta la caparra… i si, com enguany, fa l´hora que toca ? Sempre pot aparèixer Trump

Estem condemnats a no poder alçar el cap, només se´ns permet mirar ací i ara, als nostres peus i al nostre abast. Potser és això i deixar-nos estar de romanços.

Obrir una aixeta i que ixca aigua, fins i tot calenta.

Obrir la nevera i poder triar.

No tindre fred, fam, son ni sed. Què més cal?

“L´etern retorn”:  l´enganyosa il·lusió de creure´s  les fites guanyades, de pensar que cap a endarrere ja no,  que com a molt: “ com estem” , doncs no,  segurament mai, però ara menys.

Un poble, un negoci, un veïnat, una família, tu, jo. Res està assegurat, no sabem el que quedarà demà així que : Gràcies pel “avui”, enhorabona pel “ara”, ojalà pel “demà” i a gaudir de tot ,el que, una vegada ens aixequem cada matí del llit, ens trobem pel camí.

Gràcies, de nou, i bon profit!

Mengem, beguem i celebrem que a la mort ja hi arribarem